L’aromateràpia és una tècnica terapèutica holística complementaria a la medecina al·lopàtica. Actua utilitzant els olis essencials naturals obtinguts de les plantes per tal de promoure el benestar físic, mental o emocional de les persones i han estat utilitzats des de l’antiguitat en les cultures egípcia, xinesa, grega o romana.
Els olis essencials s’obtenen de les plantes. Són molt rics en compostos químics naturals i tenen propietats terapèutiques úniques ja que cada oli essencial està compost per desenes de molècules diferents i cadascuna d’elles té unes propietats diferents. Així podem trobar que un mateix oli essencial pot tenir propietats molt diverses. L’oli de lavanda, per exemple, pot actuar com a antisèptic, antibacterià, antifúngic, antiinflamatori, analgèsic, cicatritzant, sedatiu, antihistamínic, relaxant, antiespasmòdic o diürètic; però a més a més té força altres usos possibles. És per això que a l’oli essencial de lavanda se’l coneix com la navalla suïssa dels olis. Els usos de l’aromateràpia són, doncs, molt variats i versàtils.
Un dels usos més valorats de l’aromateràpia és la seva capacitat per induir la relaxació i reduir l’estrès. Quan s’inhala l’oli essencial de lavanda, per exemple, les molècules aromàtiques arriben ràpidament al cervell a través del nervi olfactiu. Aquestes molècules estimulen directament el sistema límbic, una regió cerebral profundament connectada amb les emocions, la memòria i les respostes fisiològiques automàtiques.
En concret, la lavanda ha demostrat estimular la producció de neurotransmissors com la serotonina i l’acid gamma-aminobutíric (GABA), relacionats amb la sensació de benestar i relaxació. Aquest efecte desencadena una resposta del sistema nerviós parasimpàtic, el qual envia senyals a tot el cos per disminuir la tensió muscular, alentir el ritme cardíac i afavorir una respiració més profunda i pausada. Per això, respirar l’aroma pura de la lavanda no només és un plaer sensorial, sinó una forma natural d’ajudar el cos a entrar en un estat de calma i equilibri.
A més de la relaxació, l’aromateràpia també s’utilitza per alleujar diferents malalties físiques. Per exemple, alguns olis essencials tenen propietats analgèsiques i antiinflamatòries, per la qual cosa es poden utilitzar per mitigar el dolor muscular o articular. Altres olis essencials tenen propietats expectorants i poden ser útils en el tractament de refredats o problemes respiratoris.
L’aplicació segura dels olis essencials és un aspecte crucial a la pràctica de l’aromateràpia. Aquests olis han de ser diluïts abans del seu ús, ja que la seva concentració pot ser massa alta i causar irritació a la pell o fins i tot reaccions al·lèrgiques. Abans d’aplicar-los sobre la pell sempre cal diluir-los en un oli vegetal portador, com l’oli de sèsam, de blat, de pinyol de raïm o de coco per exemple o bé en una solució hidroalcohòlica.
A Despertar esencial no som gaire amants de l’oli d’ametlles dolces ja que s’oxida molt ràpidament, això genera una olor a ranci que sempre anirà en detriment de la percepció que farem de l’oli essencial que hi haurem diluït. A més de l’aplicació tòpica, la inhalació dels olis essencials també és una de les maneres més comuns d’utilitzar-los en aromateràpia. Això es pot fer mitjançant la utilització de difusors o simplement inhalant l’aroma directament del flascó. Alguns olis essencials poden ser ingerits, però el seu ús està molt restringit ja que alguns olis essencials són tòxics si s’ingereixen, per la qual cosa mai s’han de prendre per via oral sense la supervisió d’un expert.
