La contaminació ambiental per microorganismes patògens continua sent un dels grans reptes dins dels hospitals i centres sociosanitaris. Bacteris multiresistents com Staphylococcus aureus, Clostridium difficile o Pseudomonas aeruginosa poden romandre a les superfícies i afavorir la transmissió d’infeccions, especialment en pacients vulnerables.
Un estudi de 2014, liderat per Fabrizio Gelmini i col·laboradors de la Universitat de Milà i publicat a Complementary Therapies in Medicine, ha explorat una alternativa sorprenent: l’ús d’olis essencials dispersats per via aèria per reduir la càrrega microbiològica en habitacions hospitalàries.
El disseny de l’estudi
L’assaig es va dur a terme a la Fundació Don Ambrogio Cacciamatta, una residència sociosanitària a Iseo (Itàlia) amb una capacitat de 114 llits distribuïts en dues plantes de característiques idèntiques. Aquest disseny va permetre establir un grup control i un grup tractament amb condicions equivalents.
- Durada: 5 mesos (novembre 2014 – març 2015).
- Habitacions: 8 habitacions per planta, amb dos llits cadascuna. En total, hi van participar 32 pacients, amb edat i sexe comparables entre els dos grups.
- Intervenció:
- Control: neteja i desinfecció estàndard amb productes convencionals (surfactants, àcids i agents catiònics).
- Tractament: neteja estàndard + difusió d’una barreja d’olis essencials mitjançant nebulitzadors d’ultrasons.
La barreja contenia:
- Lavandula angustifolia (24%)
- Melaleuca cajeputi (24%)
- Abies sibirica (20%)
- Myrtus communis (20%)
- Pelargonium graveolens (12%)
Els nebulitzadors es van situar a 2 habitacions d’una de les dues plantes i funcionaven 16 hores al dia (8 hores de dia i 8 de nit), amb 500 ml d’aigua i 100 μL de la barreja d’olis essencials (l’equivalent a 2 gotes de la barreja d’olis essencials). Durant el dia, les portes de les 2 habitacions es mantenien obertes per permetre la difusió de l’aerosol també als corredors i habitacions contigües.
Per mesurar la contaminació, es van utilitzar plaques de contacte Hycheck™, que permetien detectar bacteris totals, fongs i llevats sobre superfícies com taules, armaris i passamans. Les mostres es van recollir cada 30 dies i es van incubar per quantificar les colònies formades.
Resultats principals
Els resultats van ser contundents:
- Reducció de bacteris i fongs
- A les habitacions amb olis essencials, la càrrega bacteriana i fúngica es va reduir de manera estable i sostinguda durant quatre mesos consecutius.
- La reducció va superar el 90% a les taules i el 75% als armaris (p<0,001).
- En el cas dels fongs i llevats, també es va registrar una disminució del 90% (p<0,05).
- Un mes després d’aturar la difusió, les xifres de contaminació van tornar als nivells del grup control, demostrant que l’efecte depenia directament de l’exposició als olis essencials.
- Diferències segons espais
- Els corredors no van mostrar reduccions significatives, probablement perquè la concentració d’olis essencials era més baixa a causa de la dilució en l’aire.
- Tot i així, els investigadors van observar beneficis indirectes en pacients d’habitacions adjacents, la qual cosa suggereix que la inhalació d’aerosols residuals podria haver tingut un efecte protector.
- Reducció del consum de medicaments
Els pacients de les habitacions amb olis essencials van necessitar menys tractaments farmacològics relacionats amb infeccions i problemes respiratoris:- Antibiòtics: de 20 prescripcions al grup control a només 6 (–70%).
- Mucolítics i broncodilatadors: reducció del 100% (cap prescripció).
- Corticoides: de 6 a 2 prescripcions (–67%).
- Antiinflamatoris no esteroïdals (AINEs): reducció del 33%.
En conjunt, això va suposar un descens del 80% en el nombre de receptes i del 86% en els dies totals de tractament.
- Seguretat
Durant tot el període d’estudi, no es van detectar efectes adversos associats a l’exposició als olis essencials.
Importància i perspectives
Els autors conclouen que la difusió d’olis essencials combinada amb la desinfecció convencional és una estratègia eficaç i segura per reduir la contaminació microbiològica en entorns hospitalaris crítics.
A més de millorar la qualitat ambiental, els resultats apunten a un impacte clínic directe en la salut dels pacients, amb menys infeccions i menor ús de medicació. Tot i això, els investigadors remarquen la necessitat de:
- Estudis més amplis en altres hospitals i contextos clínics.
- Recerca sobre els mecanismes exactes d’acció antimicrobiana dels compostos volàtils.
- Avaluació de protocols òptims d’aplicació i seguretat a llarg termini.
Conclusions
L’estudi de Gelmini i col·laboradors mostra que una barreja d’olis essencials (lavanda, cajeput, avet siberià, murtra i gerani) difosa per ultrasons pot reduir fins a un 90% la contaminació bacteriana i fúngica en habitacions hospitalàries. També es va observar una caiguda notable en el consum d’antibiòtics i altres fàrmacs, sense efectes adversos.
Aquest treball obre la porta a noves estratègies complementàries d’higiene hospitalària basades en productes naturals amb activitat antimicrobiana.
📌 Resum executiu de l’estudi
- Context: Les infeccions nosocomials són un dels principals reptes als hospitals.
- Objectiu: Avaluar si la difusió d’olis essencials redueix la contaminació microbiològica en habitacions hospitalàries.
- Lloc: Residència sociosanitària Don Ambrogio Cacciamatta (Iseo, Itàlia).
- Durada: 5 mesos (2014-2015).
- Mostra: 32 pacients en 16 habitacions (grup control vs. grup tractament).
- Intervenció: Difusió d’una barreja d’olis essencials (lavanda, cajeput, avet siberià, murtra i gerani) mitjançant nebulitzadors d’ultrasons, a més de la neteja estàndard.
✨ Resultats destacats
- 🔹 Reducció microbiològica: fins a –90% de bacteris, fongs i llevats en superfícies.
- 🔹 Menor consum de medicaments:
- Antibiòtics: –70%
- Mucolítics i broncodilatadors: –100%
- Corticoides: –67%
- AINEs: –33%
- 🔹 Seguretat: No es van observar efectes adversos en pacients.
- 🔹 Reversibilitat: Un cop suspesa la difusió, la contaminació va tornar a nivells de control en un mes.
🧾 Conclusions
- Els olis essencials difosos per ultrasons poden ser una eina eficaç i segura per reduir la contaminació microbiològica en hospitals.
- Poden contribuir a disminuir el risc d’infeccions i reduir la necessitat de tractaments farmacològics.
- Calen més estudis per confirmar els mecanismes d’acció i establir protocols d’ús òptims.
